El joc de cartes del Tresillo

EL JOC de cartes “EL TRESILLO”.

AUTOR:  Juli Vilalta

Hola amics i interessats en el joc de cartes el tresillo.

Nosaltres Som un grup d’amics que ens encanta el joc del Tresillo. Vivim en un petit poble de la comarca del Priorat, a la província de Tarragona, anomenat Cabacés i el nostre grup de jugadors és d’un total d’ 11 persones. No obstant això, habitualment només formem una taula de joc amb quatre jugadors.

Breu història. Cabacés és el meu poble natal, i com he dit és un poble petit d’uns 330 habitants. Els diumenges al matí al local social del poble (anomenat Cafè) es reunien habitualment quatre persones al voltant d’una taula i iniciaven una partida de Tresillo.  Això ho feien de des bastants anys, però jo vaig començar a observar per l’any 2001.  Sentia curiositat pel joc que veia a la taula, però encara que observava i intentava trobar-hi  una lògica de joc (la té i molta) no entenia absolutament res.

Les persones que jugaven eren del que avui anomenem “tercera edat” i que avui en dia encara continuen jugant. No hi havia en aquell moment cap jugador jove.  Així que li vaig sol.licitar a un d’ells, concretament a Joan Masip, si podia ensenyar-me a jugar al Tresillo.  No va tenir cap inconvenient i va començar per ensenyar-me el valor de les cartes, les diferents entrades i les particularitats del joc.  Fins que un dia vaig decidir que havia de jugar.  Els altres jugadors no van posar cap objecció i un diumenge al matí de fa uns 10 anys vaig començar a jugar a Tresillo. Em van dir: “Si vols aprendre a jugar, has de jugar”. I així va ser.   Al principi amb força errors que provocaven l’enuig dels altres jugadors, però a poc a poc hem guanyat en seguretat i coneixement del joc.

Dic HEM perquè en començar el que subscriu aquestes línies a jugar, altres amics del poble van sentir interès i també en van aprendre.  Així tal com he dit més amunt, avui som un total de 11 persones que ja juguem  al Tresillo.  Això tot i que dos dels jugadors en aquests anys passats ens han deixat. Moltes vegades els tenim en el nostre record i comentem jugades o formes de jugar d’aquests companys desapareguts, el que manté viu el seu record i la seva gran afició al Tresillo.

Volem constituir aquesta pàgina web per poder oferir informació del joc del Tresillo, així com el seu reglament, jugades i les diverses anècdotes que ens esdevenen en les diferents partides. També facilitarem enllaços per poder consultar el reglament del joc i llibres d’edicions antigues que contenen aquest reglament així com jugades, diccionaris del Tresillo, règim sancionador i altres curiositats que segurament us interessaran.

També ens guia l’interès de poder mantenir viu el joc del Tresillo, ja que en l’actualitat el joc de cartes més estès a Catalunya és La Botifarra, en detriment d’altres jocs que considerem molt interessants.   De fet, el jugador que aprèn  el Tresillo ja no vol tornar a jugar a altres jocs, en la majoria dels casos.

LES REGLES DE JOC DEL TRESILLO.

BARALLA . La baralla utilitzada en el joc és l’espanyola de 40 cartes. És a dir, es juga sense els vuits i nous.

  1. Al Tresillo pot formar taula amb quatre jugadors, encara que només juguen tres. Qui reparteix les cartes no juga, encara que sí cobra i paga com els altres jugadors. Aquest és anomenat alcalde,  abellot o borinot.

VALOR DE LES CARTES.

En aquest joc el valor de les cartes ve donat pel pal que és triomf.

Hi ha dues cartes que sempre són triomf: L’As d’Espases, d’ara endavant L’Espasa, i l’As de Bastos, en endavant El Basto.  L’Espasa ocupa el primer lloc quant a valor i El Basto és al tercer lloc.  Entre aquestes dues cartes, se situa La Mala, que varia segons el pal que és triomf.

Les tres cartes, Espasa, Mala i Basto, formen  l’ Estoig del que més endavant parlarem ja que té unes característiques especials dins del joc.

Així hem de a Palo Curt que són espases i bastos l’ordre és el següent:

Espasa, Mala, Basto, Rei, Cavall, Sota, set, sis, cinc, quatre, tres. En aquest cas  la Mala és el dos d’espases o el dos de bastos. Se li diu pal curt perquè només hi ha 11 triomfs.

En el cas que espases i bastos no siguin triomf, la Mala que és el dos que és la carta més baixa.

En Pal Llarg que són ors i copes l’ordre és el següent en cas que sigui triomf:

Espasa, Mala, Basto, Punt, Rei, Cavall, Sota, dos, tres, quatre, cinc, sis.  L’ordre de les cartes que no són figures és invers en el seu valor. En aquest cas la Mala és el set d’ors o de copes.  Es diu pal llarg perquè hi ha 12 triomfs.

En el cas que ors i copes no siguin triomf, l’ordre de valor de les cartes queda de la manera següent:

Rei, Cavall, Sota, Punt, dos, tres, quatre, cinc, sis, set.

Cal observar que la Mala és la carta més baixa quan no és triomf. Les figures (Rei, Cavall, ..) es citen pel seu nom i les altres se’ls diu  blancs o  blanquets.

 L’ESTOIG.

Com hem indicat, està format per tres cartes: L’Espasa, La Mala i el Basto. La   Mala en el cas de triomf ors i copes és el set i en el cas de triomf espases i bastos és el dos.

Al Tresillo, és obligat servir si es té del pal que juga el jugador que inicia la basa.  És a dir, si el mà inicialment surt d’ors, els altres dos jugadors estan obligats a servir, no estan obligats a matar, no estan obligats a fallar si no tenen del pal, (si volen poden fer un descart d’una carta falla), però poden matar o fallar si així convé al joc.

No obstant això, el Estoig té un tractament especial.  Una peça de Estoig, només es rendirà en cas que el jugador  arrastri  d’un estoig superior.Per tant si el jugador arrastra  d’Espasa i el Contra només disposa del Basto, es veurà en l’obligació de rendir-lo, però si el jugador arrastra  de Basto i el Contra té l’Espasa, no ha de llençar-la, però sí que ha de tirar triomf si en  disposa d’un altre.

Hi ha un altre cas en què no cal rendir una peça de Estoig. Si l’arrastre  l’inicia el Contra, el seu company també anomenat el Pobre, no ha de cedir pas  una peça de Estoig encara que sigui inferior a la que tira el Contra. En aquest cas, el jugador sí que està obligat a entregar un Estoig inferior al jugat pel Contra en cas que el tingui. Recordem que això afecta a l’estoig que està format per Espasa, Mala i Basto.

INICI DEL JOC. Bases.

Com ja hem assenyalat el Tresillo pot jugar-se amb tres o amb quatre jugadors.  En aquest segon cas el que dóna les cartes no juga, però cobra o paga com els altres jugadors.

Qui dóna les cartes reparteix de tres en tres entre els seus companys de joc fins a completar un total de nou. Això ens porta a dir que el Tresillo és un joc de cartes, no de tantos.   En conseqüència, el que aconsegueixi fer cinc bases guanya el joc.   També pot guanyar amb quatre si els adversaris fan tres  bases un d’ells i dos bases l’altre.  Això es diu endossar.

Si el jugador fa quatre bases, el contra altres quatre bases i les postres una, és en aquest cas Posta. Si cada un dels jugadors fa tres bases, també és posta. (En aquest cas és diu posta de tres).  Si el jugador fa menys bases que qualsevol dels seus dos contraris, és Codillo.  Hi ha un cas que no sol ser corrent i és que el jugador faci una basa i els contraris quatre cada un, se’n diu Posta Real.

LES ENTRADES O LANCE.

Al Tresillo hi ha tres classes d’entrades: Entrada, Volta  i Solo.

Un cop repartides les cartes i revisat cada jugador que tingui nou, el mà (jugador a la dreta del que dóna) serà el primer en dir si juga o no.  Dirà “jugo”, si considera que pot guanyar, o en cas de no poder combinar les cartes per poder defensar el joc, pot dir “passo”.  Els altres dos jugadors poden dir “passo” de manera que el que manifesta que vol jugar té via lliure per fer-ho.  En cas que tots tres diguin “passo”, el  jugador següent al que ha repartit les cartes  torna a fer i a donar, i s’inicia una nova partida.

Es pot donar el cas que tota vegada que un jugador hagi dit joc, un dels altres dos pugui disposar d’una entrada  superior i així manifestar –ho dient “més” de manera que el jugador inicial haurà de cedir o, si s’escau, igualar el llanci.  Així doncs,  explicarem els llancis per ordre de prioritat.

  1. Entrada senzilla. És de menor importància.Consisteix indicar que es nomena pal de triomf, s’efectua el descart i es va al robatori del mateix nombre de les cartes descartades al munt, dipositant el descarti en la Baceta o plat. . En aquesta entrada el jugador pot jugar fins a la quarta carta i en cas que vegi el joc perdut o amb poques possibilitats, pot dir “passo” o “hi ha algú que la defensi?”.  Els altres dos jugadors diran passo si veuen que no poden guanyar el joc, o pot donar el cas que un digui “segueixi vostè”. En aquest cas es continuarà la partida sent el jugador el que ha manifestat la seva intenció de seguir el joc .Si guanya el joc, cobrarà la posta del jugador que havia passat. Si perd, pagarà segons el final del joc, és a dir posta o Codillo. En el cas de posta,  també hi haurà una altra del jugador que havia passat.  (Postes bessones).

SEGON.. Volta. És el segon en importància.   En el cas que un dels jugadors disposi de cartes fortes però no en nombre suficient per nomenar triomf, pot optar pel llanci de volta que consisteix en voltejar la primera carta de la pila i que serà triomf.  Amb aquesta carta haurà de combinar les que té a les mans i efectuar el descarti que consideri necessari, tenint en compte de robar una carta menys.  Si opta per aquest llanci, té l’opció, com a l’entrada senzilla, de passar fins a la quarta carta sense que els contraris puguin continuar el joc.  Un exemple de la utilització d’aquest llanci és que, volent un jugador entrar, disposi d’Espasa i Basto, dos Reis i la resta de cartes de diferents pals.  La volta determinarà el pal de triomf i el jugador podrà combinar les cartes al seu millor conveniència. L’explicació que els contres no poden quedar-se el joc en cas de passar el jugador, és que el triomf en aquest cas no ha estat decidit pel jugador, si no per la carta que ha capgirat de la baralla.

  1. Solo.  És l’entrada que fa el jugador sense efectuar descart  i nomenant triomf. Es considera la més important de les tres i de fet té prioritat sobre les altres dues, és a dir un jugador pot dir “més” en el cas de que per exemple el mà hagi manifestat la seva intenció de jugar amb entrada senzilla. Només podrà jugar el mà si fa solo.  Al Solo el jugador no pot passar abans de la quarta carta com en els casos anteriors, ha de jugar fins al final.  No hi ha codillo i si perd el Solo pagarà si s’escau posta o en cas de tenir menys base  que els altres jugadors, pagarà la posta  al contra que l’hagi fet.  També pagarà el solo a tots els altres jugadors.

L’ESPASA OBLIGADA.  No és en si una entrada, però el jugador que tingui l’Espasa té l’obligació de jugar.  Pot dir que passa en un primer moment i si un dels altres jugadors vol entrar, pot fer-ho encara que no tingui l’Espasa.Si no és així, el que té la Espasa es veurà en l’obligació de jugar a la segona volta, podent efectuar una entrada senzilla o volta.  Difícilment podrà fer solo.   En el cas que el que tingui l’Espasa sigui el peu o últim en ordre de nomenar joc, no té sentit que digui “passo” ja que els seus companys de joc no tenen joc per entrar i ell està declarant que té l’Espasa.  Vistos els llancis o entrades, hem d’esmentar un cas especial que pot donar-se durant el desenvolupament del joc: la Bola.

La Bola consisteix que el jugador faci les nou bases del joc.   No ho considerem un llanci,  és una conseqüència del propi joc.  Es pot donar el cas que el jugador faci les primeres cinc cartes donant el joc per finalitzat i guanyat.   Però també pot decidir continuar el joc tirant la sisena basa, sent en aquest moment que segueix el joc per Bola.  Si li fan una carta, es diu que li han tallat la bola.  En aquest cas paga a cada jugador la Bola.

SISTEMA DE COBRAMENTS I PAGAMENTS.

Com a regla general diem en el Tresillo que el que es cobra es paga.  Vegem-ho.

Nosaltres fixem el valor del tant en cinc unitats.  Això ens porta a valorar un tant  com cinc cèntims d’euro.  És a dir, el que dóna les cartes ha de posar al plat una moneda de cinc cèntims d’euro.

A partir d’aquí s’augmenta en un tant (0,05 €) cada modalitat i de menor a major, tenint en compte el valor de cadascuna.

L’entrada senzilla són 5 cèntims.  La Volta també 5 cèntims.  L’estoig 5 cèntims, el Contra estoig 5 cèntims i el Solo 10 cèntims.   La bola 40 cèntims.

És a dir, una entrada amb volta serien 10 cèntims.  Si a més tenia estoig, se li afegeixen 5 cèntims més.   Un solo  sense estoig són 15 cèntims i amb l’estoig 20 cèntims. (5 del joc, 5 de l’estoig i 10 del solo).

El cobrament màxim es donaria amb un solo-bola  amb estoig.   2 del  solo, 8 de la bola, 1 del joc i 1 de l’estoig.   Dotze monedes de 5 cèntims d’euro que farien un total de 0,60 cèntims.

Si el jugador perd per posta  o Codillo,  haurà de pagar als altres jugadors el llanci que havia escollit quan va nomenar joc en la mateixa proporció que si ho hagués guanyat.

POSTES PRIMERES I POSTES RESERVADES (SEGONES).

Com hem dit una posada és quan el jugador i un dels contres tenen el mateix nombre de bases. Per exemple 4 – 4 – 1 i 3 – 3 – 3.

Si donat el cas de posta  no n’hi ha en aquell moment cap al plat, es considera primera i el jugador  l’ha de dipositar en aquest plat-  El còmput a dipositar el fem de la manera següent: el que hi ha al plat, més un tant per cada jugador.  Tres en el cas que la partida sigui d’aquest número o quatre quan sigui aquest cas.  Exemple amb quatre jugadors: només hi ha un tant al plat (0,05 €) el jugador posarà aquest amb més un per a cada jugador. 4 + 1 = 5 . Quan passi el plat al següent, afegirà 5 cèntims per la qual cosa al plat hi haurà 7 monedes de 5 cèntims o la combinació que sumi 0,35 €.

Postes segones.  En aquest cas s’anoten en paper sent reservades,  i es dipositaran al plat a mesura que es treu la posta en joc, per haver guanyat el jugador.  En les segones que van anotades en paper, s’assigna un número a cada jugador començant per la dreta del que porta la comptabilitat que tindrà sempre el número 4.  Sempre s’han de dipositar al plat per ordre de valor  més elevat, en el cas que hi hagi diverses postes apuntades.

Si la posta del plat és primera, les que es vagin anotant se’ls afegirà el mateix nombre de tants com jugadors hi hagi.  Exemple: al plat hi ha una primera de 7 punts, la segona serà de 11 punts en el cas de 4 jugadors.  Quan la posta primera sigui treta i es dipositi una posta  segona, en cas de produir-se  una altra posta, només s’ha d’anotar la mateixa per l’import dipositat al plat en aquell moment.  És a dir, les postes segones no tenen l’aument del nombre de jugadors.

Veiem doncs que mentre hi hagi posta  primera al plat sempre s’incrementarà el seu import amb més el nombre de jugadors, mentre que les segones s’anoten per l’import que hi ha al plat.

En el cas de Codillo, paga la posta  corresponent (si és segona s’anota) i una altra del mateix import a qui  li ha fet Codillo.  Si la posta  és primera amb el seu increment i si és segona, amb el dipositat al plat.

VOCABULARI.

ARROSSEGAR.  Sortir de triomf el mà a la mà.

  1.   Jugar del mateix pal de la carta jugada pel mà a la mà.

BACETA . Cartes que queden al plat després del descart de tots els jugadors.

  1.    És l’as de bastos, tercer triomf en tots els pals.

BASA.  Grup de tres cartes resultat de jugar una cada jugador.

BLANQUET .  Cartes que no són ni figures ni la mala.

BOLA. Quan el jugador fa les nou bases.

  1. No guanyar la basa, encara que pogués fer-ho.

CODILLO.  Quan un jugador de la contra fa més bases que el jugador.

  1.   Els dos contraris al Jugador.  També el “contra” o el “primer en contra”.  Descarta després de Jugador.

CONTRA ESTOIG.  Joc en el que el jugador no té  l’Estoig.

  1. Impedir que el jugador tregui la bola.

CURT.  Referit als pals d’espasa i bastos (Pal curt). Es diu per que només hi ha 11  triomfs.

DEFENSAR.   Quedar-se el joc un contra si el Jugador es rendeix abans o a l’inici de la quarta basa.

DESCART.  Cartes que es canvien de la Bacete  abans de començar el joc.

DOBLAR.  Guanyar la basa.   En el joc, guanyar-lo.

DORMIR.   Carta o cartes que no són utilitzades un cop tots els jugadors han descartat.  S’adverteix de les que hi ha i es deixen sota del plat.

SOBRE.  Posar al plat una posta  quan ja hi ha una dins.

ENDOSSAR.   Fer dos bases un contra, tres l’altre contra i guanyar el jugador amb quatre bases.

  1. És tercera en importància. El jugador nomena triomf i es descarta.

ESPASA.  És l’as d’espases.   És el primer triomf sempre. (Obligada)  El jugador que té l’Espasa ha de jugar encara que inicialment no pugui combinar joc i hagin passat tots els jugadors en una primera ronda.

  1. Cada un dels tres triomfs majors.  Espasa, Mala, Basto.  Si es tenen aquests, cadascun dels correlatius també es diuen estoigs.  Estoig menor: en ors i copes és mala, bast i es i en espases i bastos mala bast i rei.
  2. Carta que no és triomf i no pot guanyar la basa perquè no és ferma.

FALLAR.  Tirar triomf per guanyar la basa si no es té del pal del qual surt el mà.

  1.   Carta de pal  que no és triomf, però només pot guanyar-se amb un triomf.
  2. Dues cartes escalonades que guanyen a dues també escalonades. Per exemple tenir el rei i sota de bastos que guanyaran a cavall i set, sempre que el que surti sigui el que té cavall i set . També es diu a tenir Espasa i Basto.

BESSONES. Dues  postes iguals.  Es dóna en cas que el que defensa el joc també faci posta.

JUGO.   Utilitzat per indicar que es vol assenyalar llanci.

  1.    Dels tres que juguen,  el que nomena el llanci major i juga contra els altres dos.

LLANCI.  Tipus de jugada: entrada, volta i sol.

LLARG.  Pal llarg.   Són ors i copes.

MALA.   És la segona carta en valor.  En ors i copes és el set i en espases i bastos el dos.

MÀ. El primer que juga la carta a cada mà.  També el primer a cada joc .-

MÀ POBRE.  És el que descarta l’últim per considerar el seu joc menys fort.  Es proposa fer una basa.

MUNT .   Grup de 13 cartes que queden al plat sense jugar després dels descarts dels jugadors.

PASSAR.  Veu que dóna el jugador quan renuncia a continuar.   Sempre abans de la quarta carta.

PASSO.  Veu utilitzada pel jugador per renunciar al joc i per rendir-se.

  1.   Postres.

PLAT.  Es posa a la taula per posar les postes i les cartes de descart.

  1.   L’últim a jugar  la carta.

POSTA .  Joc perdut pel jugador quan un contrari  o els dos fan tantes  bases com ell.    És primera o senzilla quan al plat només hi ha els diners de donar les cartes, és segona o reservada quan al plat hi ha posta.

PUNTS.  L’as d’ors i el de copes.

RENDIR-SE.   Renunciar el jugador a seguir el joc abans de doblegar la quarta basa, per la qual cosa es conforma amb una posta.

REI DE FORA.  Rei que  no és de  triomf.

REI GUARDAT.  És el que els jugadors que van a la contra, procuren guardar una carta menor del mateix pal que el rei, per poder cedir la basa al company si pe surt de cavall del mateix pal.

REI  INTRANSIGENT .  Rei que està sol.

  1.   Cartes de la Bacete que substitueixen les del descart.

TREURE.   Aplicat al joc, guanyar-lo el jugador.

  1.    Aplicat a una basa, guanyar-la.   Aplicat a un blanquet, guanyar la basa en fallada.
  2.   Assistir, tirar carta del mateix pal.

SOLO.    És el major  de les tres entrades.  El jugador nomena triomf i juga amb les seves cartes, sense descartar.

  1.   Referit a la Bola, que no es pot tallar.

VOLTA. És el segon dels llancis en ordre d’importància.  El jugador marca el triomf   voltant  la primera carta de la Bacete i després es descarta. És solera si només descarta d’una carta per tenir les nou del principi i suplint el descart amb la carta de volta.

VOCABULARI ANTIC.

XISCLAR . És l’acció del qual té l’Espasa obligada . Ha de xisclar  el joc.

  1.   Alguns autors en diuen a l’Espasa i el Basto junts, sense la Mala.

DESBOLA.    Es tractaria del cas en què el jugador no faci ni una sola basa, ja sigui per mal joc, per jugar malament o per haver nomenat aquesta entrada des del principi.

ENCHILADA   Quantitat que s’afegeix al plat de comú acord entre els jugadors.   Fa que l’import de les postes augmenti.

GUANYO, A MI. Expressió utilitzada per un dels dos jugadors de la contra per dir-li al company que li deixi fer la basa que està en joc.  No creiem que avui sigui correcta aquesta expressió, pel fet que suposa declarar joc.  “El parlar també juga”.

  1. Import que diposita en el plat el jugador que dóna les cartes.  De vegades per extensió es diu de la quantitat que hi ha al plat.

RENUNCIO.  Dit del cas en què un jugador no serveix del pal que ha tirat el mà  en la jugada,  donant una carta d’un altre pal o fins i tot fallant.    Pot salvar-se abans de plegar la basa i jugar la següent carta.   En cas contrari, el que fa renuncio paga una posta.

  1.    Grup de cartes del mateix pal, ordenades pel seu valor i seguides en el seu número que tingui un jugador.

TERCIA REAL.  És tenir en una mà junts el Rei, Cavall i Sota d’un mateix pal, siguin o no triomf.

  1. BIBLIOGRAFIA.

TRESILLO: EL MEJOR JUEGO DE NAIPES .  Autor  desconegut.  Madrid.  Impremta Reial.. Any 1830.  44 pàgines.

EL TRESILLO . Autor: Pedro de Veciana. Barcelona. Manuel Sauri, Editor. Quarta edició.   Any 1892.  68 pàgines.

REGLAS Y LEYES DEL JUEGO DEL HOMBRE Ó TRESILLO . Autor: Un aficionado.  Barcelona. Impremta de Gorchs.   Any 1825.   33 pàgines.

JUEGO DEL TRESILLO Ó DEL HOMBRE . Autor: PAD Madrid.  Impremta de DJ Palacios.  Any 1832.  43  pàgines.

EL DENGUE.  MANUAL DEL JUEGO DEL TRESILLO .     Autor: M. Circasiano Dosívolo.  Madrid.   Impremta de la Viuda e  Hijos  de J A García.

Any 1881. 380 pàgines.

TRESILLO DE VOLTERETA, MEDIATOR Y OTROS JUEGOS DE ESPADA Y BASTO: SUS REGLAS …….

Editor i propietari: Francisco Razola.  Madrid. Oficina de D. Francisco Martínez Dávila, impresor de cámara de SM.    Any 1827.   140 pàgines.

NUEVO MANUAL DEL JUEGO DEL TRESILLO Madrid. Saturnino Calleja, editor.  Any  1902. 108 pàgines.

REGLAS Y LEYES QUE SE HAN DE OBSERVAR EN EL JUEGO DEL MEDIATOR. Autor: un aficionado.

Madrid, imprenta de González. Any 1789.  193 pàgines.

TINO PARA JUGAR AL TRESILLO.

Autor: Un aficionado. Con Licencia . Barcelona: por la viuda de D. Agustín Roca. Año 1830. 102 páginas.

 

 

TEORIA DEL JUEGO DEL TRESILLO (Ó ROCAMBOR) Y DEL CHIPOLO . Autor: Rodolfo Velasco.

  1.   Impremta de HA del Pino. Any 1892.  29 pàgines.

BREU COMENTARI A LA BIBLIOGRAFIA.

Tots els llibres esmentats contenen reglaments, normes, sancions, càstigs, pagaments, vocabulari específic, jugades, etc.   del joc del Tresillo d’una forma detallada i extensa.  Citar-los tots seria altament feixuc i costós en hores de treball.  Cal esmentar que la norma general del joc és en la pràctica de tots els autors la mateixa amb lleugeres variacions, encara que tots incorporen lleugeres variants que crec són d’impossible aplicació ja que això ens portaria a una gran dispersió del joc.  Us recomano una lectura de manera selectiva d’aquests llibres.   Gairebé tots tenen índexs que us permetran seleccionar els capítols que resulten curiosos i que us puguin interessar, així com podeu resoldre els dubtes que en el transcurs del les partides de Tresillo sorgeixen de vegades.   Un jugador de Tresillo avesat segurament extraurà bons ensenyaments dels llibres esmentats.

No obstant això, vull fer esment a dos llibres.

REGLAS Y LEYES QUE SE HAN DE OBSERVAR EN EL JUEGO DEL MEDIATOR.

Tots els autors coincideixen que el Tresillo té l’origen en el joc espanyol anomenat L’Home (El Hombre).  El Mediator també.     Veient les normes del Mediator, creiem que aquesta afirmació és certa.    Veuen l’evolució del joc de l’Home al Mediator i al Tresillo com la simplificació del aquell joc.   No obstant això el Mediator té algunes diferències significatives amb el Tresillo (o viceversa).  Vegem-les.

La baralla és la de 40 cartes, igual que el Tresillo. Les cartes tenen exactament el mateix valor, ja siguin o no siguin triomfs. Fins  aquí tot igual. Però ….

Es juga amb quatre jugadors i amb tota la baralla, és a dir cada jugador va amb 10 cartes.  Per tant no hi ha descart.  Per guanyar el joc són necessàries sis bases.  Les altres combinacions de cartes varien segons el llanci empleat.

Hi ha tres tipus de llancis: Entrada senzilla, Mediator i Solo.  S’inclou com a entrada el SOLO -BOLA, però també es considera la Bola en qualsevol altre llanci si es continua jugant a partir de la sisena carta, i fer-les totes per guanyar.

Entrada.   El jugador demana un company per al joc.   Ho fa demanant a qui tingui un Rei d’un pal i que no és el de triomf.    En aquest cas juguen els dos companys contra els altres dos jugadors, sumant les bases per guanyar el joc.

Mediator.   El jugador juga sol.  Una vegada nomenat el llanci, determina el pal de triomf i demana a un dels altres tres jugadors li lliuri el Rei d’un pal que no sigui triomf.   No pot demanar el Rei del pal de triomf.   Si el jugador tingués els quatre reis, podria demanar un cavall.  El  jugador que tingui el rei demanat,  ha de lliurar-lo  descobert. Qui ha nomenat joc li lliura una carta de les seves sense descobrir.   En aquest cas el que entra com Mediator, juga només contra els altres tres i ha de fer un mínim de 6 bases per guanyar.

Solo.   El jugador que faci aquest llanci, nomenarà triomf i no canviarà cap carta.    Jugarà contra els altres tres.

TEORIA DEL JUEGO DEL TRESILLO (O ROCAMBOR) Y DEL CHIPOLO . D’aquesta breu obra cal destacar dues variants.   Atenció: que citem les variants no vol dir necessàriament que haguem d’aplicar-les en les nostres partides de Tresillo.  He comentat abans que les variacions que es citen en els llibres amunt detallats, o millor dit la seva aplicació podrien convertir el joc del Tresillo en un veritable caos per la dispersió de formes i jugades.   Com diu el meu amic i veí Joan Masip, el Tresillo és un joc matemàtic, amb infinitat de variacions en les seves jugades i sobretot en la forma de jugar-hi,  per tant les normes per al seu correcte joc han d’estar clares i aplicar-les  de forma estricta i breu perquè possibilitin el correcte desenvolupament del joc. “Lo bueno si breve, dos veces bueno”,  deia el poeta.

Primera variant. La desbola .    Pel seu nom podem deduir que consisteix que el jugador que nomeni aquest  llanci, no hagi de fer ni una basa.   És la forma de guanyar.  És pot canviar una carta i ha d’agafar la primera del munt.  Nomenarà triomf i ha de tenir-ne un com a mínim.

Segons l’autor aquesta forma de joc és apassionant i realment difícil la seva consecució.  En realitat no hem provat aquesta entrada amb tots els companys jugadors, però personalment crec que és gairebé impossible guanyar una desbola atenent a la complexitat del Tresillo.

Segona variant. El Chipolo.   En aquesta forma d’entrada, no hi ha pal de triomf.  Evidentment l’Espasa i el Basto segueixen sent el primer i el tercer i les altres cartes mantenen la seva ordre.  Ors i copes l’ordre és el de quan no són triomf.   La segona carta en valor (la Mala) és en aquest cas el sis d’ors. L’ “estoig” quedaria com Espasa, sis d’ors i Basto.   El jugador pot descartar i també els altres jugadors.  És evident que les cartes fortes com Reis i Cavalls són determinants per guanyar el joc, tenint importància si el jugador és mà per poder sortir a la primera basa, podent així conduir el joc a la seva manera  amb cartes d’un mateix pal que els altres jugadors no podran matar ja que no hi ha fallo.

Aquesta variant recorda en el joc de la Botifarra quan es nomena aquesta modalitat ja que no hi ha triomf, sent les cartes fortes les que determinen el joc així com el domini d’un pal quan es pot tirar a basa.

 

Aquests llibres estan disponibles per Internet a la BIBLIOTECA NACIONAL D’ESPANYA. www.bne.es , seguint la ruta “Biblioteca Digital Hispànica” —-) “Col.leccions” ——– Jocs.

També es pot consultar el reglament a Internet a la pàgina www.acanomas.com que conté una gran quantitat de reglaments de jocs de naips, tauler, atzar, etc.  El reglament del Tresillo està molt correctament explicat.

AUTOR: Juli Vilalta.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s